Autors/es: Francesca Majó i Montserrat Baqueró
Ed/: Graó
Pròleg de Joan Domènech i Francesc
Aquest recurs didàctic tan innovador pretén donar resposta a la manera de fer i construir coneixement des de les aules.
M'agrada com entén l'aportació que fa el treball per "Projectes interdisciplinaris" a la renovació pedagògica tan necessària dins les nostres aules d'acord amb les necessitats actuals de l'alumnat, i com a resposta a situacions enquistades que no resolen els problemes educatius deguts a la gran fractura que hi ha entre el currículum prescriptiu, els interessos dels alumnes i les exigències que la societat els demana.
De les dues maneres que es pot plantejar la metodologia emprada en un treball interdisciplinari em quedo amb la de que han de ser treballs flexibles i diversificats (no entenc el concepte d'orgànic que utilitza també per a aquesta definició), comparteixo amb ell que una metodologia tancada, rígida i mimètica només introdueix innovacions superficials.
Construir un projecte de treball interdisciplinari suposa plantejar-se un conjunt d'aspectes a complir que donen sentit a aquesta manera de treballar. Alguns molt interessants són:
-Aconseguir que l'alumnat sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. El gran objectiu de l'educació del S.XXl: els nostres alumnes s'hauran de formar sempre més.
-És un instrument excel.lent per posar a la pràctica la idea de que l' "error" és un bon recurs per aprendre. Sense error no hi ha aprenentatge. Si no hi ha error no hi ha investigació ni evolució.
-Facilitar l'atenció a la diversitat de l'alumnat ja que el procés de resolució dels problemes i reptes que s'hi plantegen permet prendre camins molt diferents de resolució. Els alumnes amb capacitat i interessos molt diferents poden donar respostes diferents a l'hora de treballar, expressar i comunicar un mateix coneixement. El gran tema, acceptar l'atenció a la diversitat i tractar-la dignament, no com a exclusió sinó com a inclusió, és un tema de justícia social i també de molta creativitat. Que lluny estem d'entendre bé això, contínuament fem un pas endavant i deu enrere.
-Per crear un bon ambient d'aprenentatge i aconseguir "passió" per aprendre. El professorat és el primer que s'ha d'apassionar i el primer que ha d'aprendre. Quina ràbia quan tens una bona il.lusió i tens la sensació i a vegades la comprovació, de que ho entorpiran tot , massa vegades per ignorància.
-Per aprendre es necessiten diferents temps per assolir bé un aprenentatge: un temps per resoldre, un temps per reflexionar-hi i un temps per debatre i conversar. Com costa fer això quan treballem amb els alumnes!, que poc interioritzat tenim que el procés d'aprenentatge va molt més enllà de produir per produir! Em recorda que des de diferents àmbits educatius es reclama el dret a "l'educació lenta", que no pretén altra cosa que assegurar uns bons aprenentatges.
-La capacitat d'aprendre es desenvolupa des de la cultura i no des de la instrucció. Per això l'alumne:
-Ha de poder conversar a l'aula sobre el que està aprenent. La conversa una bona activitat de comunicació, però sobretot d'aprenentatge.
-Ha de poder avaluar i conèixer les seves pròpies possibilitats. Em recorda la necessitat de conèixer molt bé i saber aprofitar les diferents intel.ligències que tenim i poder ofertar a l'alumne activitats didàctiques diversificades d'acord amb les seves diferents intel.ligències.
-Cada alumnes, des de l'aprenentatge que està fent ha d'estar capaç de crear vincles emocionals i personals. Si no es creen aquests vincles cada vegada estic més convençuda de que no hi ha funcionalitat i per tant no hi ha aprenentatge.
De tot aquest pròleg tan interessant em quedo amb "...la finalitat de l'educació obligatòria és intentar construir en l'alumnat una cultura de l'aprenentatge que quedi impregnat en l'ADN de la seva personalitat i no l'abandoni al llarg de la seva vida"
Carme Prat
Presentació
Una bona pregunta. Com involucrar el nostre alumnat en el seu procés d'aprenentatge?
Per divertir-se aprenent cal que la motivació per aprendre, i l'interés per descobrir o plantejar-se enigmes que ens envolten, sigui un fet imprescindible en qualsevol ensenyament-aprenentatge.
L'educació és vàlida quan dóna plaer per aprendre just en el moment en que es necessita. Pel subjecte que aprèn, si li és significatiu, li resulta atractiu i emocionant.
Els projectes interdisciplinaris permeten trobar un espai d'aprenentatge en grup on es participa i es construeix conjuntament coneixement.
Però, com fer compatibles els interessos i les emocions dels estudiants amb les obligacions d'uns objectius educatius i uns plans d'estudis marcats de l'administració?
Aquest llibre planteja 8 preguntes amb 8 idees per a reflexionar-hi
8 preguntes sobre els projectes interdisciplinaris i 8 idees clau per respondre-les
1-La metodologia globalitzadora del projectes interdisciplinaris és només una nova moda que vol donar resposta al moment educatiu que estem vivint o és una proposta ja investigada i experimentada?
2-En aquest moment les experiències i activitats que proposem als nostres alumnes per a aconseguir un aprenentatge s'han d'entendre de manera global , els coneixements, capacitats, actituds, valors i emocions no poden treballar-se de manera aïllada. Com fer que un projecte interdisciplinari respecti aquest criteri de globalitat?
3-En el món educatiu s'aprèn molt lentament. Però, què s'aprèn en els projectes interdisciplinaris?, quines fases ha de tenir un projecte interdisciplinari?, són iguals per a qualsevol projecte a l'aula?
4-Si els projectes interdisciplinaris pretenen desenvolupar les potencialitats de tots els alumnes, quines activitats d'aprenetatge són les més adequades?
5-En un projecte interdisciplinari és important la implicació de l'entorn per fer més rics els aprenentatges, però com es concreta aquesta participació?
6-L'ús de les noves tecnologies permeten als alumnes no solament utilitzar noves eines de comunicació i investigació, sinó també habitar en un context digital, però com s'ha de fer aquest tractament de la informació des del món digital i com es fa un bon ús de les noves eines en el projecte interdisciplinari?
7-Cada vegada està més estesa la idea de que l'avaluació ha de formar part del procés d'aprenentatge, però com ha de ser l'avaluació, perquè sigui coherent, en un projecte interdisciplinari?.
8-Actualment cal abandonar l'aprenentatge de la cultura per encaminar-se cap a la cultura de l'aprenentatge, quins són els millors instruments d'avaluació per desenvolupar i harmonitzar un projecte interdisciplinari?
Les 8 preguntes són molt interessants, la qüestió és sempre la mateixa: en podrem i sabrem aprofitar alguna cosa?
Carme Prat
